BÚSTIA Tanca la finestra
Llegeix tots els missatges
De Francesc Núñez Mosteo Recomanació 12:34:02 20/03/2007
De Francesc Núñez Mosteo Resum i comentaris 2 17:10:27 19/03/2007
De Maria Nieves Marí Serra Visions optimistes i pessim... 23:36:26 18/03/2007
De Jordi Ribas Soriano RE: Resum i comentaris 20:54:49 18/03/2007
De Maria Nieves Marí Serra El "self" i la Societat de ... 20:13:18 18/03/2007
De José Antonio Ruiz Carrasco L'Estat i les TICs 18:15:08 18/03/2007
De Josep Ma Guiu Segura Societat postindustrial i c... 13:36:53 18/03/2007
De Raquel Pelta Resano Brecha digital y desigualda... 02:49:25 18/03/2007
De Raquel Pelta Resano Clases sociales 02:33:59 18/03/2007
De Raquel Pelta Resano Revolución 2 01:24:18 18/03/2007
De Raquel Pelta Resano Revolución 00:06:21 18/03/2007
De Raquel Pelta Resano sociedad industrial y posti... 23:27:36 17/03/2007
De Raquel Pelta Resano Pregunta de Francesc: ¿qué ... 21:40:15 17/03/2007
De Fco. Javier Peinado Ramírez RE: Organismes supra-estatals 19:33:59 17/03/2007
De Marc de San Pedro López RE: Bebat1- GrupB - El pape... 16:13:24 17/03/2007
De Joan Rosés Guzmán El paper de l'Estat: Xina 23:33:19 16/03/2007
De Carles Pasqual Montanyès revolució o evolució 16:39:49 16/03/2007
De Oscar Rodriguez Roijals Debat1 - el Jo 15:25:49 16/03/2007
De Jordi Sequero Ruiz El paper de l'estat 14:09:27 16/03/2007
De Jordi Sequero Ruiz PAC 1 13:35:05 16/03/2007
De Francesc Núñez Mosteo Resum i comentaris 11:17:25 16/03/2007
De Pedro Salinas Segura Organismes supra-estatals 23:17:07 15/03/2007
De Josep Ma Guiu Segura Revolució o evolució i pape... 18:39:48 15/03/2007
De Ángeles Pérez Priego RE: el jo (radicalització i... 20:46:46 14/03/2007
De Carme Moreno Gavara RE: Identitats 19:02:04 14/03/2007
Tema: Recomanació
Data: 12:34:02 20/03/2007
De: Francesc Núñez Mosteo
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Hola,
Doneu un cop d’ull als comentaris del resum de l’altre grup.
Atentament,
Francesc.
Tema: Resum i comentaris 2
Data: 17:10:27 19/03/2007
De: Francesc Núñez Mosteo
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Resum i comentaris
No és gens fàcil, com queda patent, afirmar si estem o no davant d’una revolució (*). En primer lloc perquè tampoc està clar en què ha de consistir (què ha de succeir) un canvi (un fet? un conjunt de fets? un procés? Etc.) per ser considerat una ‘revolució’. Segurament, té molt a veure amb la voluntat en què es du a terme l’acció revolucionària i, desprès, en la valoració històrica del fet. Les situacions tenen molt a veure (es configuren) amb la manera en com les definim. De moment, és una veu força unànime (i molt periodística) parlar de revolució.
[En missatges del dia 16, en Jordi Sequero i en Carles Pasqual reflexionen sobre el tema. El missatge del Jordi R. del dia 18 apunta ‘llocs’ on s’està produint la revolució que, de moment, estan resultant menys ‘revolucionaris’ –o revolucionats– que el que es podia preveure]
(*) En el diccionari etimològic de Coromines-Pascual ‘revolució’ vol dir tornar al punt inicial, regressar. Interpreto que en els seus primers usos (polítics, cap el segle XV) una revolució, contra un senyor, per exemple, significava treure’l (fer-lo fora) per tornar a una situació anterior. Imagino que l’ús del terme per indicar ‘abolició d’una situació donada per instaurar-ne una de millor’ està lligat a les “revolucions liberals” del segle XVIII (entre mig tenim el pensament utòpic). No sé qui van ser els primers historiadors en parlar de “revolució insdustrial” o “revolució neolítica”.
Castells deixa clar que estem davant d’una revolució tecnològica, que porta en curs un parell de dècades i les conseqüències de la qual estan encara per concretar, perquè també té clar que la societat xarxa serà com vulguem que sigui, sense oblidar la importància de l'Estat (detenint, deslligant o dirigint) la innovació tecnològica.
En un missatge del dia 15 en Pedro Salines fa una afirmació que convé retenir:
“En muchos aspectos, la sede del poder político efectivo ha dejado de ser el gobierno nacional’
[En Fco. Javier Peinado es fa ressò de la necessitat d’organismes supranacionals. Podran substituir els estats?]
En missatge del dia 16 en Jordi Sequero també fa una afirmació a considerar: “... aquestes (les empreses privades) són o han de ser els eixos vertebradors de la innovació tecnològica...”
La Raquel Pelta s’incorpora tard però amb força en el debat. Hi ha moltes idees interessants, en destaco alguna:
- En el primer missatge intenta singularitzar la societat de la informació (que ho teníem una mica pendent) [Vegeu el resum 2 que he enviat a l’altre grup. No em vull repetir]
- L’article sobre com enganyar a Google
- Molts dels bens de consum (amb més èxit a la xarxa) són immaterials (en el sentit que són digitals –música, vídeos, jocs, etc.–) [en Josep Ma. Guiu en fa referència el dia 18]
- Les coses s’inventen quan la societat està preparada per això [Idea de les ‘afinitats electives’ hi ha idees, invents, que es troben amb societats, grups, que les estaven reclamant.]. Les noves tecnologies encaixen molt bé –i amplifiquen– processos que fa temps que estan en marxa.
- Perill de l’excés d’expectatives respecte a la SI
- Referència a Richard Sennett (autor que recuperarem més endavant)
-
[No ens has donat la referència de l’informe sobre gènere i TIC que esmentes]
La Maria Nieves M. ens confecciona una bona llista de ‘perspectives’ utòpiques i distòpiques.
Pel que fa a la distinció entre societat post-industrial i societat informacional, a la que us heu anant referint, no és fàcil una taxonomia.
Crisi del petroli (any 1973, accentuant una crisi del capitalisme de postguerra que, curiosament, ens durà cap a la consolidació de la societat de consum), caiguda de la Unió Soviètica (i consolidació de “l’imperi nord-americà”) i desenvolupament de les TIC marquen punts culminants en el final del segle XX per entendre el segle XXI. El concepte de revolució post-industrial o tercera revolució es formula des d’una perspectiva econòmica-productiva. Segons Bell allò característic de les societats post-industrials és la disminució del sector productiu (de bens) i un creixement espectacular del sector serveis.
Castells prefereix el terme societat informacional, accentuant la presencia de les TIC i la globalització del capital que té com a resultat la desconcentració de l’activitat productiva i la concentració d’informació basada en el coneixement.
Entre els dos “tipus de societat” hi ha un gran contacte. Tots dos conceptes volen explicar els mateixos (més o menys) esdeveniments, un posant l’accent en els canvis de forces productives i l’altre en la maximització de la producció basada en el coneixement.
Recordeu que industrialisme i informacionalisme són dos modes de desenvolupament (i no modes de producció) i en aquest sentit també post-industrialisme i informacionalisme són, en bona part, coincidents.
Aneu preparant el següent debat,
Francesc.
Tema: Visions optimistes i pessim...
Data: 23:36:26 18/03/2007
De: Maria Nieves Marí Serra
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts: Sense_titol
Bona nit a tothom,
Per acabar d'analitzar els diferents aspectes de la societat de la informació, des d'un punt de vista pràctic, del dia a dia, podem utilitzar les categories apuntades anteriorment: la dels optimistes i la dels pessimistes (segons vegin els avenços propiciats per les TIC de forma positiva o negativa).
Així, en els diferents àmbits podem trobar exemples que es refereixen a un ús positiu de les TIC, amb els seus avantatges; però, per altra banda, també trobem exemples negatius, que fan que de vegades es vegi amb cert pessimisme l'ús de la tecnologia i de les possibilitats que ofereix:
- àmbit personal i de grup:
Comunitats virtuals (efectes positius i negatiu (per exemple, el cas de l'anorèxia apuntat a l'inici del debat)
Privacitat (positiu), enfront de: "espionatge" i vulneració del dret a la privacitat. (com l'exemple del "Big brother" apuntat a l'altra aula)
Llibertat d'expresió i anonimat (positiu) enfront de: ús de l'engany, mentir sobre la identitat, i utilitzar-ho en contra d'altres.
Possibilitats d'oci i entreteniment (positiu) enfront de conductes il·legals (pornografia infantil, etc.)
Possibilitat de tenir la tecnologia més avançada (positiu), enfront de l'estrès tecnològic (sentiment que mai podem arribar a tenir "lo último") - negatiu.
Possibilitat de comunicació sense fronteres, amb qualsevol part del món, sense limitació temporal (positiu), enfront de l'aïllament provocat per la tecnologia (nens que no surten a jugar, persones "enganxades" a l'ordinador, noves addiccions, etc.) (negatiu)
- àmbit econòmic i empresarial:
globalització (efectes positius i negatius)
exemple positiu: banca electrònica, negatiu: fraus bancaris, "spam" i virus que utilitzen identitas bancàries falses.
flexibilitat laboral (teletreball) enfront d'exemples d'explotació laboral (casos d'experiències negatives en teletreball, amb exigències superiors a l'horari laboral habitual), pitjors condicions laborals (com apunta Raquel Pelta: 18/03)
Difusió de la informació empresarial ràpida i eficaç, nou mitjà de publicitat (positiu), enfront d'estratègies enganyoses (com el cas de l'article citat per Raquel Pelta: 17/03, aparegut a El País de dissabte: "750 millones para engañar a Google), fets que resten credibilitat a certa informació difosa per mitjans electrònics (negatiu)
- àmbit universitari:
positiu: possibilitats, amb la col·laboració de l'Estat, d'investigació, desenvolupament i recerca, enfront de la "fugdia de cervells", com comenta Jordi Sequero: 16/03.
- àmbit polític:
positiu: democràcia electrònica. negatiu: utilització de les TIC en benefici de determinats col·lectius.
- àmbit de l'administració / Estat:
positiu: efecte democratizador; negatiu: sectarització (que menciona Gregori Mora: 12/03)
positiu: administració electrònica; negatiu: poc grau d'implantació actual, que requereix d'una implicació de tots els que hi estan involucrats per tal que sigui un èxit.
positiu: globalització, negatiu: els estats perden part del seu poder legislatiu propi (com comenta Fco. Javier Peinado: 17/03)
positiu: “cohesió digital” (funció de l'Estat de vetllar per la igualtat d'oportunitats), enfront de la "fractura digital" (negatiu), (com comenta Marc de San Pedro: 17/03)
negatiu: fragmentació de les societats
- àmbit de la cultura i l'oci:
positiu: varietat d'oferta cultural i d'oci gràcies a les TIC, negatiu: descàrregues il·legals de música, vulneració dels drets d'autor, etc.
positiu: gran quantitat d'informació a la xarxa, negatiu: continguts de dubtosa qualitat moltes vegades. (s'haurà de separar el gra de la palla, com diu Jordi Ribas: 18/3)
...
No s'acabarien els exemples, que ens obrin dia a dia, i podem veure-ho als mitjans de comunicació, interrogants sobre la implantació de la societat de la informació en els seus aspectes positius i negatius.
Salutacions i fins aviat,
M. Neus Marí Serra
Tema: RE: Resum i comentaris
Data: 20:54:49 18/03/2007
De: Jordi Ribas Soriano
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts: Sense_titol
En relació a la pregunta que ens fa en Francesc obertament: En que quedem? Hi ha hagut revolució o no? Està en camí?....preocés de canvi ..accelerat...
Diria que sí podem dir que ha nascut una revolució en molts àmbits..social(xarxes locals/global), econòmic(globalització , externalització), laboral(teletreball?), intelectual (accés a informació)...etc...
però crec que ha nascut amb "22 setmanes" ,per tant podriem qualificar-la d'una revolució prematura (perdoneu el símil , però fa un mes he tingut un crio , en aquest cas a la setmana 40 i amb 3,200 i aprofito per fer la comparativa).
Diria que la primera onada va ser a mitjans dels 90 i la finalització de la bombolla tecnològica ha fet que el naixement fos prematur, que li faltava madurar i estem en aquest procés. S'han creat els fonaments tecnològics i seria agosarat afirmar que a la segona onada veurem veritablement els canvis i llavors sí podrem dir quealeshores estarem visquen una revolució .
Quan la interoperabilitat mitjançant els estandards (SOA,Arquictura oberta de serveis, webservices) entre els sistemes sigui veritable (hi han tímids però decidits esforços a l'administració pública), així com les infraestructures de la comunicació adquireixin la maduresa en velocitat i fiabilitat, i no tinguin preus que suposin barreres d'entrada (serà/és un altre servei com la llum, aigua, espero que tan fiable..i no hguem d'apagar i engegar el router inalàmbric de tant en tant,,; i bé, esperem que amb l'escalfament global , l'aigua no es converteixi en un altre 'petroli'). llavors sí
hi haurà una veritable revolució,
en la immensa majoria dels àmbits que ja em comentat :
-Crec que parlarem de teletreball més endavant però és necessari comentar la revolució que això suposarà (ajudarem a endarrerir l'escalfament del planeta amb la disminució de la mobiliat ? ) , l'estat ja s'ha posat les piles i diu que un 10 % dels funcionaris podran fer teletreball. .
-La democràcia participativa : els ciutadans cada cop tindran més informació i mitjans per participar.més activament. S'aconseguirà potser incrementar l'índex de participació en qualsevol esdeveniment electoral municipal , autonòmic, estatla, europeu...mundial?..
-Pel que fa a la informació , en front a la quantitat d'informació el següent pas serà el de la 'qualitat' d'aquesta, tindrem serveis que ens podran treure el gra de la palla. així com en l'àmbit econòmic/empresarial hi hauran serveis a la xarxa que crearan noves oportunitats de negoci. ...
Bé, no m'esvero més.. en definitiva crec que serà qüestió d'invertir altre cop en tecnològiques (aquells que no tinguis hipoteques a 40 anys) ...la segona tongada serà la bona.
Jordi Ribas
jribass@campus.uoc.es
Tema: El "self" i la Societat de ...
Data: 20:13:18 18/03/2007
De: Maria Nieves Marí Serra
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts: Sense_titol
Bona tarda a tothom,
Després de llegir les lectures i totes les opinions, crec que estem tractant un tema tan complex i tan actual que se'm fa difícil fer reflexions clares i el que se'm desperta és la necessitat d'aprofundir més en aquest tema per poder tenir uns arguments més sòlids.
Crec que és molt important el concepte de "self", ja que són milions de "jo"s els qui, d'una manera individual o col·lectiva (comunitats, grups, associacions, ...) se situen a l'entorn de la societat de la informació, ja sigui com a creadors, comunicadors, facilitadors, receptors, etc. El fet de tenir la possibilitat d'accedir a la societat de la informació situarà aquests "jo"s en el costat desenvolupat o en el subdesenvolupat tecnològicament, donant lloc a la "bretxa/escletxa/fractura digital" ja comentada en anteriors intervencions (Pedro Salinas: 15/3, Marc de San Pedro: 17/3, Raquel Pelta: 18/3)
Tal com exposa José A. Ruiz (18/3), dels conceptes a un nivell més elevat, se'ns fa necessari baixar al nivell del dia a dia del ciutadà, on es materialitza finalment la societat de la informació. Així, podem concloure que, si ens trobem a una zona del món desenvolupada tecnològicament, amb tots els mitjans al nostre abast o almenys la possibilitat de tenir-los, estem immersos de ple en la societat de la informació, encara que de vegades no ens n'adonem, per la facilitat d'incorporació de les tecnologies de la informació a la nostra vida diària.
Lluny d'atrevir-me a poder afirmar si es tracta d'una evoluciórevolució o una revolució, des del meu punt de vista percep la societat de la informació com un nou entorn que abarca tot el que ens envolta, mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), com a eines amb un gran potencial en tots els àmbits, des del més particular al més general, on podríem destacar, entre d'altres:
- àmbit personal i de grup
- àmbit econòmic i empresarial
- àmbit universitari
- àmbit polític
- àmbit de l'administració / Estat
- àmbit de la cultura i l'oci
...
En aquests àmbits les TIC ofereixen àmplies possibilitats: de comunicació, informació, difusió, treball, aprenentatge, investigació, creació, comercialització, consum, participació, democratització, oci i entreteniment, etc.
Així fins a abarcar tots els espais possibles on convivim, ens relacionem, aprenem, produïm, treballem, compartim, etc. els diferents "actors" d'aquest entorn. Haurem de tenir en compte les formes d'actuació, l'equilibri entre tots els components d'aquest entorn i les reaccions, que, tal com apunta Carme Moreno (14/3) podem dividir en dues categories: la dels optimistes (que conceben cada innovació com una via de progés) i la dels pessimistes (que temen una alienació creixent).
Salutacions i fins aviat,
M. Neus Marí Serra
Tema: L'Estat i les TICs
Data: 18:15:08 18/03/2007
De: José Antonio Ruiz Carrasco
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
En relació a les diferents opinions aportades sobre el paper de l’Estat en el foment de la innovació tecnològica, es evident que ha de representar un paper predominant sobretot en el mon cultural europeu a on l’Estat ha de jugar el paper patern de qualsevol innovació, he trobat a faltar el que es parli molt en un estadi filosòfic i molt poc a un nivell del dia a dia del ciutadà.
Per exemple si l’Estat ha de liderar la implantació de les TICs, que es lo que veiem que actualment s’està fent i que es lo que s’hauria de fer:
· A nivell primari: en educació primària les tecnologies tenen un paper tant secundari com l’anglès per posar un exemple molt debatut últimament. Una de les ultimes noticies es que es pensen retallar els horaris del temes relacionats amb la tecnologia a la secundaria. La informàtica no es ni siquiera una assignatura. La formació sobre tecnologies a les escoles es realment pobre.
· A un nivell administració: l’utilització de les tecnologies es realment pobre. Pocs tràmits es poden fer per via telemàtica en general i no tan sols a departament administratius clàssics sinó inclús a les pròpies universitats.
· A un nivell Estat - Empreses a part de establir unes certes subvencions que a vegades l’únic que generen es una burocràcia intensa no es creen autentiques politiques que apostin per les TICs.
Només en son un exemple de lo que sembla que l’Estat no està fent tot el que hauria de fer. Per exemple:
· Si es vol implantar a nivell primari una bona política educativa basada en les TIC s’ha de formar a tot el col·lectiu implicat i d’axó no es fa res.
· L’administració hauria de ser capdavantera en implantació de les TICs i especialment en la relació amb el ciutadà.
· En la relació Estat - Empreses s’han de premiar a les empreses que inverteixen en TICs amb mètodes que els hi sigui del tot rentables.
Només per acabar i crec que es un tema no tocat al forum es veure el paper tan impressionant que poden jugar les TICs en el tema del canvi climàtic i evidentment amb això l’Estat ha de ser qui marqui les pautes a seguir.
José A. Ruiz
Tema: Societat postindustrial i c...
Data: 13:36:53 18/03/2007
De: Josep Ma Guiu Segura
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Bon dia !
Seguint amb l'argumentació de la Raquel, m'agradaria reflexionar sobre la necessitat que té el sector productiu de la nostra societat cap a la creació (fabricació) de coneixement, degut d'una banda a la capacietat productiva degut a les implementacions tecnològiques i de l'altra per la deslocalització industrial que està patin el nostre context industrial, vers països com la Xina o la Índia, que estan experimentant un gran creixement degut a que s'han convertit en els productors de molts dels productes d'occident.
De fet, la capacitat de produir més i més barat (sigui pels avenços tecnològics o per la deslocalització), indueix a produïr quelcom que pugui tenir un valor afegit, i això és la creació del coneixement. Aquest s'emmarca en la societat de la informació, les tecnologies de la informació i de les comunicacions, però també voldria plantejar camps d'elevat valor afegit, com són els biotecnològics i biomèdics, presents també en el nostre país.
Això, segons Bell, és possible gràcies a l'aparició d'aquesta classe social tecnòloga que han ocupat aquest paper industrial de creació de coneixement.
Segurament, la universitat al nostre país no ha estat pionera en la creació de coneixement ni en la emergència d'spin-offs, segurament per falta de recursos però també per falta d'iniciatives que s'han frenat per la por d'alguns sectors de la intromissió de la indústria privada en els afers acadèmics.
L'avenç del sector serveis en el sector productiu segurament ens incita a parlar de societat post-industrial, en que els productes que es creen (serveis, coneixement), resten, com heu dit molts de vosaltres, immaterials.
Caldrà veure, però, com evolucionarà la societat occidental, quan països com la Xina o la Índia, ara en ple auge industrial, passin també a convertir-se en creadors de productes de coneixement (també amb un preu menor), i s'hagi de replantejar, altre cop, fins a quin punt la 'indústria del coneixement' dóna de si.
Josep Ma Guiu
Tema: Brecha digital y desigualda...
Data: 02:49:25 18/03/2007
De: Raquel Pelta Resano
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Hola otra vez,
Nuevamente aquí para plantearos otra cuestión, relacionada con algo que habéis mencionado en el debate: la brecha digital pero, ¿qué pasa con la desigualdad de género y las tecnologías?
Hay quienes hablan de que es necesario disminuir la brecha digital de género y como ejemplo indican que la diferencia en el acceso a Internet entre hombres y mujeres en España es de 10 puntos.
Buscando información en Internet sobre los temas que nos ocupan he encontrado un informe que indica que “el acceso menor de las mujeres a las TIC está siendo un factor que incide negativamente en el objetivo del incremento de la ocupación femenina y la calidad del empleo (un tanto por ciento cada vez más mayoritario de personas encuentran empleo a través de Internet).
Las TIC suponen una oportunidad para todas las mujeres y ofrecen posibilidades y usos diversos: contactar con otras personas, crear grupos de relación y de interés, buscar empleo, formarse, crear redes y, especialmente, facilitar un espacio donde generar y acceder a la información de forma alternativa, superando algunos aspectos que en la sociedad actual suponen una dificultad para las mujeres: la falta de tiempo (doble y triple jornada, inadecuación de los horarios laborales y familiares, etc.) y la histórica invisibilidad del saber y la creación de las mujeres.”
Como veis, para muchas mujeres, la sociedad de la información puede suponer toda una revolución.
En el informe también se indica que la brecha de género no tiende a reducirse sino que entre el año 2003 y el 2005, se incrementó.
Entre los motivos de esa brecha se aducen los relacionados con la posición de las mujeres en el mercado laboral y con problemas culturales e instituciones. Un dato interesante es que las mujeres trabajan en entornos menos informatizados que los hombres. Curiosamente el nivel de estudios es igual o superior en algunos casos porque en los países de la Unión Europea, con excepción de Austria y Alemania, el número de mujeres con título universitario supera al de hombres. ¿Cómo se explica que aumente la cualificación de las mujeres y, al mismo tiempo, su distancia en relación con la tecnología respecto a los hombres?
Saludos,
Raquel
Tema: Clases sociales
Data: 02:33:59 18/03/2007
De: Raquel Pelta Resano
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Hola otra vez,
Aquí estoy otra vez. Espero que me perdonéis el bombarderaos con tanto mensaje pero, claro, callada tantos días…
Citando los comentarios de Carles Pascual, nos dice Francesc que hoy en día casi nadie habla de clases sociales. Es verdad, pero ni en el ámbito de la sociedad de la información ni en ningún otro. Esto es el resultado de un proceso de reacción del capitalismo contra el antagonismo de la clase obrera, absorbiéndola a través del consumo y de los nuevos modos de producción, eliminando de este modo cualquier elemento desestabilizador.
En la sociedad de la información, buena parte del trabajo se hace más inmaterial porque gran parte de las actividades se acoplan dentro de redes informática y telemáticas. Pienso que eso tiene el efecto psicológico sobre el trabajador de hacerle sentir que pertenece a una clase más intelectual porque ya no trabaja con las manos.
Por otra parte, la relativa facilidad para acceder al consumo, nos lleva a creer que todos somos iguales. Y las propias empresas, además, fomentan la idea de que estamos en organizaciones flexibles donde el control también lo es.
Como indica, Richard Sennett en La Corrosión del Carácter, citando a Harrison y hablando del poder y el control empresarial, hoy en día, las organizaciones modernas practican la “concentración sin centralización”. Hacen que pensemos que no hay jerarquías, que trabajamos por objetivos y que tenemos flexibilidad para conseguirlos. Pienso que eso contribuye a la idea de que no hay clases sociales pero la verdad es que la dominación es cada vez más fuerte, y como dice Sennett, “amorfa”.
Saludos,
Raquel Pelta
Tema: Revolución 2
Data: 01:24:18 18/03/2007
De: Raquel Pelta Resano
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Hola otra vez,
Sigo con el tema de la revolución porque no me quería extender excesivamente en el mensaje anterior (aún así, ya sé Francesc, que me estoy pasando).
Leyendo la intervención de José A. Ruiz, tengo que decir que, de modo contrario a lo que opina, yo sí creo que se está produciendo una revolución pero en el sentido de una transformación que, en mi caso, pienso que es profunda en lo que se refiere a los modos de vida (no entro en si son mejores o peores) y en las mentalidades sociales, aunque posiblemente no en otras cuestiones que tienen que ver con aspectos como los recursos energéticos –seguimos utilizando petróleo y todavía no tenemos fuentes alternativas significativas que no perjudiquen al medioambiente-, un mejor reparto de la riqueza, etc…
Estoy también de acuerdo con José en que se están recortando muchos de los derechos de los trabajadores pero es que esta revolución tecnológica, tal y como se está demostrando por el ejemplo de China, funciona perfectamente con cualquier régimen económico-político. Vamos, que es perfectamente compatible con todo, ya que no se trata de una revolución política como fueron otras que tenemos como modelo y que concebimos como avance social, como pudo ser la propia Revolución Francesa. (La verdad es que casi todos solemos pensar en el término revolución como sinónimo de avance social y, me temo, que no tiene por qué ser así, como se está demostrando por lo que ha sucedido en muchos lugares a lo largo de la historia y está sucediendo actualmente).
Además, nos han dicho y casi nos lo hemos creído que las nuevas tecnologías no tienen por qué alterar el modo de producción capitalista, entendido en el sentido de sus relaciones sociales, porque sólo se trata de tecnología productiva, obviando que ésta se integra en un proceso sociocultural, donde los aspectos económicos, políticos, ideológicos e, incluso, morales se entremezclan constantemente.
Quizá uno de los problemas que plantea esa revolución es que no afecta a un lugar concreto sino a una gran sociedad, que es el mundo entero y que se enfrenta a problemas globales como son la superpoblación de algunas zonas, el incremento imparable de la distancia entre ricos y pobres, las migraciones forzadas por problemas económicos pero, también, a causa de guerras fratricidas y genocidios masivos, los fundamentalismos políticos y religiosos, el terrorismo, el cambio climático, y un largo etcétera de cuestiones que todos sabéis. Y, hasta ahora, no está nada claro cómo la tecnología puede resolver estos problemas –muchos de ellos derivados de la sociedad industrial- que son mundiales ni parece, por tanto, que la sociedad de la información pueda superarlos a corto plazo.
Una de las preguntas que me hago es si la sociedad de la información puede aportar soluciones a todos estos problemas y cuáles son esas soluciones. ¿Realmente estamos utilizando las nuevas tecnologías para generar y difundir conocimiento así como para mejorar el medioambiente o sólo nos interesa su papel como herramientas de negocio, capaces de incrementar la productividad y los beneficios al reducir costes de infraestructuras y mano de obra? Porque, me temo, que estos son los aspectos que realmente interesan a quienes tienen el poder de tomar decisiones. Desde luego parece que disminuyen los costes pero eso no repercute en los precios –salvo en las compañías de aviación low-cost que ofrecen una magnífica precariedad laboral- y sí en los salarios de los trabajadores, cada vez menores y en peores condiciones laborales.
¿Qué ventajas tiene esta sociedad con respecto a la industrial? ¿Es una alternativa válida al modelo industrial? ¿Hasta qué punto supone cambios en unos modelos de desarrollo marcados por el incremento en el consumo y por una hiperproducción?
A lo mejor esperamos demasiado de las nuevas tecnologías y de la sociedad de la información y el conocimiento.
Hasta luego,
Raquel
Tema: Revolución
Data: 00:06:21 18/03/2007
De: Raquel Pelta Resano
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Hola otra vez,
Como veis estoy interviniendo todo lo que no he intervenido en estos días. Siento que vaya todo tan seguido pero, como ya os he dicho, no me he podido incorporar hasta ahora porque no había recibido los materiales de la UOC.
En fin, ahora retomo vuestras “conversaciones” sobre la cuestión de la revolución tecnológica.
Una de las definiciones que da el diccionario es que una revolución es un cambio importante en el estado o gobierno de las cosas. En ese sentido, sí pienso que se ha producido una revolución porque desde finales del siglo XX creo que, como opina Castells, estamos atravesando: “Un intervalo caracterizado por la transformación de nuestra “cultura material” por obra de un nuevo paradigma tecnológico organizado en torno a las tecnologías de la información”.
Esas tecnologías, sin duda, están modificando nuestra estructura social muy rápidamente. Un ejemplo que me parece claro, las nuevas formas de trabajo que están surgiendo y las nuevas relaciones sociales –y amorosas- que se pueden establecer con personas que viven en la otra punta del mundo. La vida se está acelerando. Antes escribíamos una carta que tardaba en llegar días y días. Ahora en tan sólo unos segundos, nuestras palabras se leen en cualquier parte. El hecho de que estemos matriculados en este máster de la UOC es suficientemente significativo y la relación que mantenemos sólo es posible gracias a estos cambios. Están apareciendo nuevos tipos de empresas –en mi primer mail he hecho referencia a la cuestión de Google- y los modelos organizativos de las mismas tienden cada vez más a una arquitectura en red. Y, lo que es más importante, están cambiando las mentalidades porque surgen nuevos modos de vivir que ya están empezando a tener su impacto social.
Si bien no creo que las nuevas tecnologías determinen el curso de una sociedad de un modo lineal –al estilo de un determinismo estructural-, sí creo que nos encontramos ante un fenómeno que impone nuevas interacciones posiblemente porque nuestra sociedad las demanda. En este sentido, y ante la pregunta de Francesc sobre cuál es la relación entre tecnología y sociedad, la verdad es que siempre he pensado que las cosas se inventan o se usan cuando la sociedad está preparada para ello. Supongo que las tecnologías actúan como una especie de catalizador de las inquietudes sociales que están esperando para aflorar. Si estas inquietudes no existen, no hay tecnología que las haga salir a flote. Los últimos años del siglo XX han supuesto cambios importantes en el pensamiento occidental, con la puesta en cuestión de muchos de los principios que habíamos tenido claros desde el siglo XVIII. Las nuevas tecnologías han encajado con los conceptos de participación, interactividad pero también con el individualismo que nace de la pérdida de fe en el Estado, la colectividad, los políticos, etc…
En fin, creo que sí, que esa revolución social se está produciendo y que las tecnologías son parte de ella. Otra cosa son los discursos optimistas que se han hecho en torno a esa revolución tecnológica que, como todas, tiene aspectos positivos y negativos. En ese sentido, Oscar puede tener razón pues, podemos estar nuevamente, ante la enésima reinvención del capitalismo.
Saludos,
Raquel Pelta
Tema: sociedad industrial y posti...
Data: 23:27:36 17/03/2007
De: Raquel Pelta Resano
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Hola de nuevo,
Vuelvo a la carga, ahora con otra de las cuestiones que habéis estado analizando: sociedad postindustrial y sociedad informacional, ¿son el mismo fenómeno? Para Ángeles son fenómenos diferentes, sin embargo, Gregori comentaba que se superponen y que la frontera no está claramente delimitada porque se refieren a un mismo periodo.
La verdad es que yo no lo tengo del todo claro y pienso que ambos tenéis razón. Desde mi punto de vista, la sociedad postindustrial de la que habla Bell es, como él mismo dice, un esquema que se refiere a la dimensión sociotécnica de una sociedad en la que el “procesar” ha sustituido al “extraer” de las sociedades preindustriales y al “fabricar” de las industriales. Y en esa tarea de procesar, las telecomunicaciones y los ordenadores tienen un valor estratégico para el intercambio de la información y el conocimiento. Sin embargo, siguiendo esta definición, Ángeles estaría en lo cierto en la medida en que no parece que esos medios sean “la pieza clave para la producción y el poder” (en sus palabras) sino, simplemente, un elemento más para incrementar la productividad. Por decirlo de otro modo, no serían productividad en sí mismos. Según Bell, pueden ser “medios de incrementar la productividad” cuando se introducen en el sector industrial.
Pero, creo que Gregori no está tampoco desencaminado en su percepción porque, también y tal como afirma Bell, la sociedad postindustrial está formada por una tecnología intelectual, y su capital y trabajo están constituidos por la información y el conocimiento. Ahora bien si una sociedad industrial era o es aquella en la que las formas sociales y tecnológicas de la organización industrial impregnan todas las esferas de la actividad cotidiana, en la sociedad postindustrial ¿cuáles son las formas sociales y tecnológicas que la impregnan? En ese sentido coincido con Gregori en que no estamos del todo en una sociedad informacional pues no todo el mundo tiene acceso a las nuevas tecnologías y, por otra parte, si en el nuevo modo de desarrollo informacional, la fuente de la productividad se encuentra en la generación del conocimiento, hay muchos lugares en los que éste tan solo se reproduce. Ligando con el tema de la Universidad que ha surgido por ahí, mucho me temo que, al menos en las españolas, estamos más en el modelo de reproducción que en el de generación del conocimiento. La teoría es buena. La Universidad debería ser un buen lugar para ello pero muchas veces ni los recursos. Bueno, no sé si me estoy haciendo un lío pero pienso que la sociedad postindustrial es un marco donde se está comenzando a desarrollar esa sociedad del conocimiento.
En todo caso, también pienso que cuando hablamos de estos temas nos referimos siempre a lo que sucede en el capitalismo occidental porque, ¿qué pasa con países como China o la India que en estos momentos están experimentando un impresionante crecimiento gracias a una producción industrial dirigida a Occidente? ¿Cuál es el papel del consumo en todos estos fenómenos? Se habla muy a menudo de la desmaterialización de las sociedades y economías y, sin embargo, tengo la impresión de que cada día tenemos más bienes y consumimos más y en eso tienen también un papel importante las nuevas tecnologías que están globalizando el comercio.
Hasta luego.
Un saludo,
Raquel Pelta
Tema: Pregunta de Francesc: ¿qué ...
Data: 21:40:15 17/03/2007
De: Raquel Pelta Resano
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Hola a todos,
Esta misma semana he recibido los materiales de la UOC, así que, aunque tarde, me incorporo al interesante debate que habéis mantenido hasta ahora.
Creo que es difícil que pueda aportar algo nuevo porque habéis dicho ya muchas cosas pero haré lo que pueda.
En primer lugar, me gustaría tratar de responder a las preguntas que plantea Francesc al comienzo del resumen del debate: ¿Qué es lo que singulariza la sociedad de la información? ¿Cuál es su característica más relevante?
El uso de la información, entendida como transmisión de ideas y conocimientos, es un rasgo común en todas las culturas y se podría decir que ha estado presente en nuestras sociedades desde que los seres humanos son tales, tal y como habéis apuntado Carmen, Ángeles y Gregorio.
Ahora bien, intentando responder a la pregunta que plantea Francesc, yo diría que lo que, en mi opinión, singulariza a la sociedad de la información de la que estamos hablando en este debate es quizá el empleo que en ella se hace de las nuevas tecnologías de la información/comunicación que constituyen la principal fuente del crecimiento económico y la productividad. Como comenta Castells, estamos ante una sociedad informacional en la que “la generación, el procesamiento y la transmisión de la información se convierten en las fuentes fundamentales de la de la productividad y el poder, debido a las nuevas condiciones tecnológicas que surgen en este periodo histórico”.
El proceso de información y comunicación queda profundamente ligado, por tanto, al de producción mediante el empleo de las denominadas tecnologías de la información/comunicación, las conocidas como TIC. Resulta difícil definirlas pero, según el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) incluyen las tradicionales Tecnologías de la Comunicación –televisión, radio y telefonía convencional- y las Tecnologías de la Información –informática, telemática, etc…- en las que los contenidos se han digitalizado y se transmiten por vía digital.
De acuerdo al Portal de la Sociedad de la Información de Telefónica de España son las tecnologías necesarias para la gestión y transformación de la información y, en especial, el uso de ordenadores y programas que permiten crear, modificar, guardar, proteger, recuperar y transmitir esa información.
Por tanto, la actual sociedad de la información se apoya en un determinado tipo de tecnologías, en especial la relacionadas con los medios digitales.
En relación, precisamente, con TICs y economía, me ha parecido interesante un artículo que venía hoy en el diario El País, titulado “Cómo forrarse engañando a Google”, done se comentaba cómo empresas y particulares pagan a terceros para cambiar su imagen en el buscador ya que eso repercute en su volumen de negocios. En el artículo se indicaba que en el año 2006 estas empresas se gastaron más de 750 millones de euros en esta cuestión y que estas inversiones crecen a un ritmo del 30% anual. Muy significativo es que “Google se está tomando muy en serio el fenómeno, porque de la limpieza del buscador depende su negocio”.
Bueno, os dejo por ahora, porque me estoy extendiendo demasiado en esta intervención. Luego vuelvo.
Saludos,
Raquel Pelta
Tema: RE: Organismes supra-estatals
Data: 19:33:59 17/03/2007
De: Fco. Javier Peinado Ramírez
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Estoy deacuerdo con Pedro, las nuevas tecnologias han supuesto un incremento exponencial de las oportunidades, así como de las ideas. Existe la posibilidad de operar por todo el mundo desde un único lugar, esto rompe las fronteras establecidas por los estados, esto supone una tencendia hacia la unificación legislativa de los estados que pierden parte de su poder legislativo propio.
Con la revolución tecnològica que estamos experimentando sería necesario el aumento de organimos supranacionales conectados entre si que fueran capaces de regularizar un sistema internacional.
Tema: RE: Bebat1- GrupB - El pape...
Data: 16:13:24 17/03/2007
De: Marc de San Pedro López
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts: Sense_titol
Benvolguts
Primer de tot agraeixo el dubte proposat pel tutor en el resum d’aportacions i vull reafirmar la idea que el fonament essencial de la “Triple Hèlix” pot arribar a cercar el seu fonament teleològic de forma paral•lela als plantejaments de Plató i la seva idea d’Estat o bé també associar-se a conceptes moderns de biologia mol•lecular (de fet, així es formula a Wikipedia, l’Enciclopedia Lliure (http://es.wikipedia.org/wiki/Triple_h%C3%A9lice) malgrat tractem de temàtiques difereciades i originades en diferents moments històrics. Sóc del parer que el motor de la societat varia al llarg del temps en les formes, les denominacions, d’acord amb les circumstàncies, però no en la seva arrel o essència original.
En segon lloc, indicar que estic d’acord amb el company Jordi Ribas, pel que fa a la reflexió sobre la força de les empreses en la innovació tecnològica, sobretot als EUA. Recentment he tingut l’oportunitat d’assistir a Nova Orleans a la conferència i recinte firal del HIMSS (Healthcare and Information Management Systems Society) i m’ha quedat més que palesa la força amb la que actua l’empresa privada en la creació de nous productes i serveis innovadors en un entorn altament competitiu. Només una dada: M’he trobat amb 7.500 expositors mostrant els seus millors productes en un sector, el l’atenció sanitària, en plena evolució i redefinició.
També indicar que pel que fa a la qüestió de la Universitat apuntada pels companys Jordi Ribas i Àngels Pérez, si bé és cert que la Universitat actua deslligada d’interessos econòmics i per tant té més llibertat en l’enfoc dels seus plantejaments, massa sovint es troba mancada del contacte real amb la societat i les seves necessitats, pel que no en farem de gaire amb teories i plantejament utòpics si no s’incardina en actuacions tangibles en el territori. És aquest un dels espais en els que la teoría de la “triple hèlix” troba la seva raó de ser: Universitat + Empresa, de la mà… i amb el suport de l’Administració per al que sigui menester.
I per acabar, i pel que fa al citat pels companys Alejandro Massó, Neus Salleras i Carles Pasqual respecte a la importància del paper de l’usuari o la importància de vèncer la denominada “fractura digital”, voldria assenyalar un concepte que recordo introduït pel que fou Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Sr.Oriol Ferran, el qual esmerçà esforços en introduir en el debat la terminologia “cohesió digital”, superant per una banda la negativitat de l’expressió “fractura” i aliniant el concepte amb voluntat dels governs de progrés de fomentar la també denominada “cohesió social”. Un paper fonamental del pare/mare Estat que exerceix la seva funció vetllant per la igualtat d’oportunitats entre tots els seus ciutadans/es.
Marc de San Pedro
Estudiant del Màster en Societat de la Informació i el Coneixement
Tema: El paper de l'Estat: Xina
Data: 23:33:19 16/03/2007
De: Joan Rosés Guzmán
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Benvolgunts companys i companyes:
Una de les coses que més m'ha frapat a la lectura del text de Castells és la referència que fa a la situació de la Xina, que al segle XV hagués pogut començar la industrialització que després va acabar tenint lloc a Europa, i en canvi no ho va fer. El paper de l'Estat, impulsant la tecnologia fins que s'arriba a una situació en la que comença a tenir por de les conseqüències d'un avanç "massa" important (revolucionari?)
Tot això conectant-ho amb la situació actual de la Xina. Estic llegint el darrer llibre de Tamames, "El siglo de China", i hi ha força coses que criden l'atenció:
- L'Estat (a través del PCCh) va tutelant (en el sentit de posar els medis de tot tipus, polítics, socials, coercitius...) l'evolució del pais cap un nou nivell de desenvolupament amb unes dades de creixement econòmic sorprenents (per la seva magnitud i pel fet que el creixement és sostingut des de fa ja molts anys).
- En aquest sentit, s'impulsa l'adquisició de tecnologia, per diversos camins: transferència tecnològica de les empreses extrangeres que inverteixen capital al pais, foment de la investigació, etc.
- La universitat és un dels elements que es cuiden: Per exemple, a la zona d'influència de Pekin, existència de campus d'alt nivell.
- La via xinesa no és ja una via de socialisme amb elements de mercat, sino més aviat un capitalisme estatal, amb totes les característiques, i potser això és el que permet fer el salt i anar d'una manera decidida a la societat informacional.
- Tot això amb una gran escletxa, cada cop més gran entre l'interior, agrícola i pre-industrial, i la zona costanera amb les grans ciutats, que estan plenament en el segle XXI (sembla que últimament els missatges polítics fan referència a la necessitat de suavitzar-la, es parla de societat armoniosa).
Crec que hi ha moltes incògnites en el futur d'aquest pais; de totes maneres, penso que l'abast de les seves transformacions tindrà dimensió planetària. I el que sí que és clar, és que l'Estat (PCCh) sembla tenir molt clar des de fa temps que té un paper principal en ser qui posi els medis per aconseguir fer avançar en el desenvolupament i en el creixement.
Una abraçada,
Joan Rosés
Tema: revolució o evolució
Data: 16:39:49 16/03/2007
De: Carles Pasqual Montanyès
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Hola a tothom,
Estic totalment d’acord amb l’Óscar i el Josep Maria Guiu, en que segurament estaríem parlant més d’una evolució que una revolució, massa sovint hi ha llibres, sobretot de Tecnologia industrial al batxillerat, que estan utilitzant la paraula revolució molt fredament, podent arribar a parlar de la primera revolució industrial, quan es va inventar la màquina de vapor, la segona amb la electricitat, i la tercera amb la informàtica.
Estic totalment d’acord amb Bell, per cert una lectura molt interessant, quan fa la classificació de les societats, la pre-industrial, definint-la com aquella basada en la extracció, la industrial, basada en la fabricació, es a dir, que mitjançant un matèria primera i una font d’energia, obtenim un producte elaborat, i la societat que està en construcció actualment, la post-industrial, basada en el processament de la informació. Al meu parer, el pas de la primera a la segona societat, va produir una gran canvi a la societat, la que coneixem com la revolució industrial, entre la segona i tercera no n’estic tan segur, i segurament ens caldrà molt temps, ja que aquests canvis s’han de veure amb molta perspectiva, per saber si estem a una època de canvis o a un canvi d’època.
Voldria posar damunt la taula un debat, quan la societat avança imparablement, bona part del món continua igual que a la edat mitjana, quan vaig entrar a la Universitat, farà uns vint anys, el grau de desenvolupament d’un país es mesurava pel tant per cent de població que es dedicava al sector primari, es a dir, més gent al sector primari, estàvem parlant d’un país subdesenvolupat, nosaltres decidíem que només ens dedicaríem al sector serveis i al productiu, ara ja apostem que els nostres països “desenvolupats”, ens dedicarem al sector serveis, i deixem als països més pobres el sector primari, i als mitjans e sector productiu, fins quan podrem continuar així? Està basada la societat informacional, en que existeixin països de segona i de tercera?
Salut
Carles Pasqual
Tema: Debat1 - el Jo
Data: 15:25:49 16/03/2007
De: Oscar Rodriguez Roijals
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Bona tarda,
Sobre aquest tema no en tinc una convicció clara, d’altra banda, però, no hem deixa indiferent. És veritat que uns canals d’informació, cada vegada més amplis, fan que hi hagi una capacitat de coneixement social més ‘enriquidor’. Ara bé, es produeixen algunes contradiccions. Haig de dir que les següents opinions segueixen les idees que he entès dels plantejaments d’en Gregori Mora.
Si el jo, com a subjecte que accedeix a la Xarxa o es comunica amb la SI, es troba en un entorn social més o menys avançat, té la oportunitat d’interconnexionar amb la Societat que l’envolta i amb altres realitats socials.
Si ens fixem amb les medis més comuns (premsa, ràdio, tv i internet), el subjecte connecta fent una elecció prèvia de la tipologia i ideologia que proposa cada un dels medis. La interacció entre els elements de la societat es canalitza, bàsicament, mitjançant aquests medis virtuals o ‘mediatitzats’, moltes vegades en detriment d’un contacte més personal i directe. El Jo s’encapsula, i s’enforteix en les seves pròpies conviccions, com proposa Castells en la lectura (creació de fonamentalismes), i en Gregori a l’apuntar ‘connectar-te amb els teus’.
Si el jo, en canvi, no te accés a la tecnologia de la informació, també s’allunya dels canals d’informació actuals, creant ‘ghettos’ o llacunes socials sense accés a la gran massa d’informacions, allunyant al subjecte de la SI i fent més difícil la seva integració: L’evolució tecnològica (ja debatuda), encara no acabada, cada vegada assoleix una velocitat més alta, i més difícil de ser abastada per aquest Jo no integrat a la SI.
Així doncs, se’ns planteja el repte de convertir la nostra societat en una xarxa de xarxes socials, i crec que el repte que ens hem d’imposar és: Usar la SI per integrar, comprendre i conèixer aquelles subxarxes que queden desvinculades de la gran malla. Inclús aquelles estructures que encara no són ni xarxes.
D’altra banda, aquest procés ha d’ésser bidireccional, ja que no hem de requerir un esforç als demés per a que s’adaptin, sinó quan el Jo escull la forma d’accedir a la xarxa, ho ha de fer amb una obertura d’horitzons que el permeti recercar, conèixer, analitzar i respectar les altres comunitats (reals) de la societat que hi han darrera de la xarxa (virtual) i no encapsular-se en el seu entorn.
Espero haver fet entenedor el meu punt de vista sense haver-me estés en excés.
Salutacions,
Oscar
Tema: El paper de l'estat
Data: 14:09:27 16/03/2007
De: Jordi Sequero Ruiz
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
L’aportació de l’estat en relació a la innovació tecnològica és vital alhora d’entendre el desenvolupament d’una societat degut a que, com bé diu, Castells, l’estat organitza les forces socials i culturals.
Estic del tot d’acord amb les opinions de Carles Pasqual entorn a la necessitat de potenciar les Investigacions i recerques (I+R). Aquestes mai podem recaure únicament en les empreses privades, malgrat que aquestes són o han de ser els eixos vertebradors de la innovació tecnològica, i, en menor grau, les universitats.
Un element a destacar i quantificable pot ser que actualment, els Estats Units tenen un ràtio d’I+D per una companyia industrial es troba entorn al 3.5% de la seva facturació. Aquest, molt superior a l’aplicat a Espanya i Catalunya explica, entre molts altres factors, la diferència industrial, econòmica, etc. Així com la coneguda “fugida de cervells” que tant hauria de preocupar-nos a tots i que, segons sembla, no passa. En relació a aquest últim punt fer referència a que aquesta marxa de la gent més preparada és un fet que s’està donant actualment a països subdesenvolupats i, d’aquesta forma, impossibiliten el seu creixement.
Finalment, també hauríem de reflexionar entorn al veritable paper d’un estat emmarcat en un món econòmicament global. És a dir, és un estat l’únic responsable dels seus actes o està condicionat per les diferents condicions econòmiques i socials que l’envolten? Crec que la segona hipòtesis s’ajusta més a la veritat actual.
Tema: PAC 1
Data: 13:35:05 16/03/2007
De: Jordi Sequero Ruiz
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Existeix la revolució Tecnològica?
Partint de certs elements definitoris, podríem discutir entorn la nomenclatura de “Revolució” quan parlem dels canvis apareguts a finals del XX a les societats occidentals més desenvolupades.
Definim la revolució com un canvi o transformació radical respecte al passat. Aquest es pot donar en molts àmbits alhora, tals com polítics, econòmics, culturals, religiosos, socials, militars i, com no, tecnològics. Aquestes revolucions son conseqüència de processos històrics i necessiten una nova unió d’interessos davant una antiga unió d’interessos oposats. És això aplicable a la revolució tecnològica? Segons Castells, la tecnològica no determina la societat ni viceversa, ni és el seu oregen ni la seva conseqüència. Llavors, estem davant una revolució?
Un altre element important a destacar és si podem graduar la intensitat d’una revolució? La desposta es no. Per Castells, la societat pot accelerar el ritme de desenvolupament (com va passar a la xina del 1400 d.C i al Japó del 1868 d.C) o ofegar-lo (com al mateix pais al 1800 dc o la URSS més contemporània) . Llavors, si la graduació de la velocitat és subjectiva, ens trobem davant una altra pregunta interessant. Parlem de revolució o una evolució tecnològica?
Sincerament, no crec q sigui capaç de decantar-me cap a un o altre costat. Pot ser que com bé diu Alejandro Massó , tots aquests canvis tecnològics de finals del XX, destacant d’una manera molt important Internet, hagin provocat un canvi tant important que pugui considerar-se “revolucionari”. Encara que si agafem l’economia com element més important (degut a que, segons el meu punt de vista, es qui mou la resta d’elements) cal destacar que no hem canviat de sistema econòmic, el capitalisme, com va passar a altres revolucions històriques.
Per la seva part, Gregori Mora quan parla també de revolució comenta que els sistemes de producció canvien, però això no passa contínuament? La tecnologia no és evolució per definició?
La meva opinió és, en certes parts, propera a la de José Antonio Ruiz. Encara que jo no seria tan contundent en afirmar la no existència d’una revolució. Per que, com he dit abans, encara no crec que sigui capaç de donar una resposta.
Tema: Resum i comentaris
Data: 11:17:25 16/03/2007
De: Francesc Núñez Mosteo
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
[Ahir em vaig confondre]
Resum i comentaris
La Carme Moreno comença el debat amb un bon resum de moltes de les qüestions que tenim plantejades i mirant de caracteritzar l’anomenada Societat de la informació. Faria, però, la següent pregunta: Què és el que singularitza la Societat de la Informació? Quina és la característica més rellevant?
[L’Àngeles Pérez diu que la SI fa de la generació, transformació i transmissió de la informació la peça clau de la producció i el poder...]
Sobre l’origen d’Internet (tema que s’apunta en el missatge) en parlarem en el proper debat.
També apunta la possibilitat que la SI no sigui més que una nova versió (tesi que també mant l’Oscar Rodríguez. més endavant) del capitalisme ‘dominant’ (en tots els sentits el terme), i en aquest sentit el canvi (no pas la revolució) es de collar, però, com diu la dita, els gossos són els mateixos.
En Gregori Mora s’apunta a la tesi de la revolució. Sembla –així queda explicitat– suposar cert determinisme: la tecnologia (els canvis tecnològics) provoca canvis. Quina és la relació tecnologia-societat? [L’últim correu de la Carme, dia 14, és molt il•luminador respecte aquest tema. També en Fco. Javier apunta en una direcció que em sembla encertada –dia 9.]
En Marc de San Pedro, en relació al tema del paper de l’Estat (que vertebrarà bona part de les properes intervencions), ens exposa la teoria de la “Triple Hèlix”.
[En algun moment de l’exposició m’ha recordat molt l’organicisme, diguem-ho així, de Plató a la República i les tres parts de la ciutat –en paral•lelisme a les tres parts de l’ànima i l’equilibri i bon funcionament d’elles, la qual cosa coincidirà amb la justícia social. No ho acabo de veure clar!]
En Jordi Ribes s’apunta a la definició (col•laboració entre actors, que no deixa de ser un desig, més que no pas una realitat). Al final de la intervenció apunta que aquest ‘equilibri’ no sempre es dóna.
L’Àngeles posa alguns punts sobre les ‘i’ i l’Alejandro Massó i la Neus Salleras continuen la tasca.
[Per cert, Neus, segur que és de la universitat on surt bona part de la innovació? No ho dic amb ironia, desconec bastant que fa, per exemple, la Politècnica. De totes formes, ¿no es diu que és la indústria armamentística, els laboratoris farmacèutics, la indústria biomèdica i la de l’alimentació, etc, les fonts de la innovació...?]
En Carles Pasqual segueix abundant en el tema i apunta la idea del sorgiment de noves classes socials. M’ha cridat l’atenció perquè avui en dia ningú no parla (o no s’atreveix a fer-ho o...) de classe social. Quan es parla de bretxa digital es parla de molts temes de ‘desigualtat’ però pocs cops de desigualtat de classe (o amb conseqüències en aquest nivell).
En Francisco Javier P. introdueix el tema de la ‘socialització’ de la tecnologia (del factor humà, que també esmenta l’Alejandro en un correu posterior). Cal que la tecnologia sigui domesticada (en el sentit més genuí del terme, incorporada en l’àmbit domèstic, en la vida quotidiana) [Més endavant en José Antonio R. parla de diferents ‘estrats’ o ‘nivells’ d’incorporació de les tecnologies. Certament, no tots els sectors socials, per dir-ho així –empresa privada, estat, ciutadans en general– incorporen les tecnologies al mateix ritme].
En Joan Roses obre el segon tema estrella del debat: el self, la identitat, la pertinença a diferents comunitats.
En Gregori planteja un problema rellevant: la possibilitat de ‘sectarització’ (de les dinàmiques de relació) enlloc del suposat efecte ‘democratitzador’ (i de diàleg universal) del mitjà (que forma part de l’imaginari d’Internet. És una de les seves ‘utopies’).
En Jordi R. insisteix en el tema. La Lídia T. també (al•ludeix a les possibles conseqüències no previstes de moltes de les dinàmiques encetades –vegeu o recordeu, el primer resum que he enviat en l’altre grup).
[Ho dic entre parèntesi –ho recupero del curs passat, però crec que ve al cas-:
Paradoxa de la globalització:
Front a la desconcentració de la productivitat i els efectes que pot tenir en la homogenització de costums i d’identitats (potenciat, també, pels mitjans de comunicació, especialment la televisió), front a aquest procés, que s’està donant, també tenim una fragmentació de les societats (entre estats i dins dels estats) com a conseqüència dels fluxos selectius del capital [el que popularment diem que el món no està ben repartit] que no permeten ni una difusió homogènia de les noves tecnologies, ni de la riquesa, la qual cosa permet –afavoreix si més no- l’aparició d’identitats locals territorials que porten a l’afirmació de les diferències (en aquest context prenen més ressonància els discursos nacionalistes, fonamentalistes o sectaris
Recomanació (pels interessats en el tema de la globalització):
Bauman, Z. (2001) [1998] Globalització. Les conseqüències humanes. Barcelona: Ediuoc.
Dues “perles” del llibre per obrir la gana:
“Molts n’observen uns quants. Els qui són observats són les celebritats, que poden procedir del món de la política, l’esport, la ciència o l’espectacle, o ser simplement especialistes de la informació famosos.... Parlin del que parlin quan estan en antena, comuniquen el missatge de tot un estil de vida: la seva vida, el seu estil de vida...
En el Synopticon, els locals observen els globals. L’autoritat d’aquests darrers està assegurada pel seu gran allunyament... són inaccessibles però simultàniament estan a la vista, són sublimis i alhora mundans, infinitament superiors però un brillant exemple per a tots els inferiors que cal seguir –o que es pot somniar seguir-, admirats i envejats al mateix temps, una reialesa que guia en lloc de governar.”(91-92)
“Ja que, si no fos per les tres paraules que suggereixen tres objectes semàntics (en el cas de l’anglès), no seríem capaços de distingir els tres tipus diferents de malestar i inquietud que expressen, no és d’estranyar que la manca d’eleccions sense risc, és a dir, segures (secure), i la falta de claredat de les regles del joc, que fa que la majoria dels moviments siguin incerts (uncertain), tendeixin a percebre’s com a amenaces a la seguretat (safety) –primer a la seguretat del cos, i després a la propietat, que és l’extensió de l’espai corporal. En un món cada vegada més desprotegit i incert, retirar-se al refugi segur de la territorialitat esdevé una temptació molt forta; i així, la defensa del territori, de la “llar segura” (safe), es converteix en la clau de totes les portes que hom pensa que caldria tancar pera a allunyar la triple amenaça al confort espiritual i material” (162)]
La Carme ens torna a fer un bon resum d’algunes de les característiques de les Comunitats virtuals (CV) [que són també ‘causes’ de la participació de les persones en aquestes comunitats. Tingueu present, ho podem tractar en l’últim debat, que a més d’aquest sentiment de pertinença, d’identitat –de trobar un espai que permeti ‘purificar la identitat’ (aquest és un concepte important al qual puc tornar si convé) que ens porta a les CV, hi ha també un comportament racional (d’actors socials racionals en el sentit econòmic del terme) que ens fa entrar i sortir d’aquests comunitats en funció si acompleixen o no els nostres interessos –el compromís pot ser petit i fàcil la sortida].
L’Alejandro posa en primer terme el tema de la Revolució. S’apunta a la tesi de que sí hi ha revolució.
L’Oscar R. no comparteix la tesi de la revolució. Els arguments em semblen molt sòlids.
En què quedem? Hi ha hagut o no revolució? Està en camí? Procés de canvi, procés de canvi accelerat o revolució?
Fins aviat,
Francesc.
_________________________________________________________________
Francesc Núñez Mosteo
Estudis d'Humanitats (UOC)
Av.Tibidabo, 39. Planta -2. BCN 08035.
Tel. 932542115
Tema: Organismes supra-estatals
Data: 23:17:07 15/03/2007
De: Pedro Salinas Segura
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts: Sense_titol
Organismes supra-estatals
Surten reforçats o afeblits en el context de la “revolució” que dona lloc a la Societat de la Informació.
El uso de las nuevas tecnologías se está produciendo a escala mundial y es también a escala mundial que se están planteando las oportunidades, los retos y las amenazas que derivan del progreso tecnológico (desde la ciberdelincuencia a la brecha digital, pasando por la protección de la intimidad o de la propiedad intelectual).
El caràcter global de estos problemas supera las fronteras del Estado-nación y su incapacidad para responder aisladamente a los nuevos retos que se plantean, esto lleva a reclamar jurisdicciones más anchas que las estatales.
En muchos aspectos, la sede del poder político efectivo ha dejado de ser el gobierno nacional. Hoy, dicho poder está compartido por diversas entidades, públicas y privadas, situadas en los niveles estatal, regional, e internacional, y el hecho de que el Estado se vea obligado a actuar en sistemas regionales e internacionales cada vez más complejos incide tanto en su autonomía como en su soberanía.
En definitiva, la mundialización conlleva una progresiva transferencia de competencias a instancias supraestatales.
De “Repercusiones de internet y de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación sobre el sistema competencial de los Estados descentralizados, apartado a) La globalidad del fenómeno” de Xavier Bernadí y Antoni Bayona
Luego, debido a que la implantación y desarrollo de las TICs va paralelo al fenómeno de la mundialización, los organismos supraestatales, si que pueden salir reforzados de la “revolución” que da lugar a la sociedad de la información.
Pedro Salinas
Tema: Revolució o evolució i pape...
Data: 18:39:48 15/03/2007
De: Josep Ma Guiu Segura
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Hola companys !
He anat llegint les vostres intervencions, i estic d'acord amb l'Oscar quan diu que la introducció de les tecnologies de la informació i aparició de la societat de la informació ha resultat més una evolució social que no pas una revolució.
Realment ha suposat i suposa un canvi dràstic en els rols familiars, en el treball i en les relacions socials, però malgrat que ha estat a una velocitat del tot accelerada vistos els canvis històrics fins al moment, la seva introducció no està resultant traumàtica, fins al moment, en que les persones amb més reticències a l'ús de les noves tecnologies i a una nova forma de comunicació.
Per exemple, l'ús d'internet per fer gestions amb l'administració, d'una banda existeix un estímul de la societat per a que aquesta actualitzi la seva estructura en la SI, de l'altra, molts ciutadans mostren resistències a aquests canvis. La convivència de les dues formes d'interactuar, amb paper o amb certificats digitals, és el que porta a una evolució, més o menys paulatina, ja que avui tot canvia més depressa, i s'ha d'evitar que sectors socials quedin al marge dels nous canvis.
Aquí hi entra el paper de l'estat, procurant l'accés als medis tecnològics, i també dins del món de l'educació, un esforç que ha de fer l'estat, amb col·laboració amb la universitat, però també altres institucions educatives, de fer poder fer accessible, també a nivell formatiu, les TIC a la població.
Josep Ma Guiu
Tema: RE: el jo (radicalització i...
Data: 20:46:46 14/03/2007
De: Ángeles Pérez Priego
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Bona Nit!
Sobre aquest tema que plantegeu, només un petit comentari que m’agradaria aportar.
Malauradament no vaig veure el documental. Però llegint les vostres aportacions, crec que també ens podríem plantejar com pot afectar a aquelles persones que no tenen el ‘jo’ tan format i tant clar . Com es poden sentir identificats amb una comunitat virtual en la que en potser no són tant semblants als seus components com elles pensen però on troben refugi potser per una falta de maduresa del seu ‘jo’.
Moltes gràcies i salutacions
Angeles Perez Priego
Tema: RE: Identitats
Data: 19:02:04 14/03/2007
De: Carme Moreno Gavara
A: Debat Introducció a la SI...
Còpia a:
Fitxers adjunts:
Bona tarda companys, seguint amb el segon punt que comentava el nostre company Joan Rosés (la dinàmica de les relacions) voldria comentar com els ràpids avenços de la tecnologia ens han portat a dirigir l’atenció sobre les seves immenses possibilitats i a pronosticar el que s’ha anomenat successivament la ciutat calbejada, l’economia de la informació, l’economia del coneixement, la societat de la informació. Al mateix temps, i en el marc del mateix pensament, les transformacions del sistema econòmic ens han conduït a posar l’èmfasi en la globalització i en les seves conseqüències socials i culturals. L’actualitat més immediata, impulsada per les altes autoritats polítiques, ha condensat aquestes preocupacions dins la metàfora de les autopistes electròniques —o autopistes de la informació—. El punt culminant s’assoleix quan els membres del G-7 decidiren de fer-ne el tema central del seu últim encontre a Brussel•les el febrer de 1995.
No em centraré pas en les autopistes de la informació sinó mes aviat en l’emergència d’una nova societat (la societat de la informació), dins com comentava el nostre company la dinàmica de les relacions entre els diferents grups de la nova societat. Tema molt ampli si volguéssim aprofundir en el punt de la immigració o d’altres, però com he comentat ho faré breument des el punt de vista de l’emergència tot realitzant una sèrie de preguntes: quin es el posicionament de la teoria de la comunicació sobre aquestes preguntes? Com ens ajuda a conceptualitzar aquests fenòmens? I com aquests fenòmens fan evolucionar les relaciones entre el diferents grups?
Habitualment les reaccions generades pels avenços tecnològics a l’àmbit comunicatiu es divideixen en dues grans categories: la dels pessimistes i la dels optimistes. Els primers conceben cada innovació com una via de progrés i els segons en temen una alienació creixent. Aquesta categoritzacio dicotmica s’ha imposat fins a tal punt i funciona tan be que qualsevol que fa la menor crítica es classificat dins el sector dels pessimistes, i qualsevol que evoca les conseqüències positives, en el dels optimistes.
Sota el meu parer es el nostre propi treball (laboralment parlant) el que ens empeny. El nostre treball es situa al cor del canvi que caracteritza les societats contemporànies.
Aquest interès constitueix el primer obstacle que hem de superar en els nostres esforços, donat que les comunicacions es situen al cor de la nostra vida social.
Per tant, la societat de la informació ve derivada de la importància històrica que sempre ha ocupat la comunicació i relacions en la vida de les societats.
El segon obstacle també es troba íntimament lligat a la nostra elecció de concebre la comunicació com a camp d’activitats professionals. Malgrat negar-ho, ens costa desprendre’ns del determinisme tecnològic. Tenim la tendència de partir de la tecnologia, d’analitzar-ne les característiques i d’estudiar-ne o deduir-ne conseqüències socials, econòmiques, culturals i polítiques. Qüestionem massa sovint, com si la tecnologia disposes d’autonomia, d’independència respecte a les estructures socio-economiques i a la relació entre “els actors”. Aquest obstacle es tan difícil de superar com el primer perquè sembla tan natural com ell; igual com sembla natural que ens comportem com els altres especialistes de les ciències humanes que donen prioritat al seu objecte d’estudi i a la seva pròpia perspectiva. Potser estem fascinats per tècniques cada cop més eficients? La dinàmica de les relacions front la nova societat del coneixement ens esta canviant els hàbits diaris?
Salutacions,
Carme Moreno.
No hay comentarios:
Publicar un comentario